12 nov 2011

avui, dia de llibres


Aquest matí a l'entrada de la biblioteca del poble, s'ha fet intercanvi de llibres: la gent hi deixava els que ja no utilitza i se n'enduia algun, si trobava res que l'interessés.


Després hem estat al museu EKTA, presentaven el llibre Tammisaaren Porvaristalo - kodista museoksi. Es tracta d'un llibre del qual la maquetació i les fotografies s'han fet a molbe. S'hi explica la història d'una casa de Tammisaari que, després de molts anys de ser habitada, va esdevenir el primer edifici on s'hi va crear el museu. És bilingüe: el text de color lila és suec, el verd és finès. Aquest és un fet que condiciona totalment el plantejament de la maquetació.




11 nov 2011

Tammisaari --90--> Helsinki


Avui fa un dia gris i humit i ens dirigim cap a la capital. Un cop a la carretera miro per la finestra i no paro de veure boscos i més boscos plans de pins i fajos. És un país pràcticament plà, exceptuant alguna muntanya més cap al nord.
Entre boscos tot plegat es veu algun camp, ara són de color marró fosc ja que la terra és humida i no hi ha plantació. Tot plegat un grupet de cases aïllades. Algun que altre camí, un llac, i al cap d'una hora i mitja, en arribar a Helsinki ens trobem amb el mar on s'hi veuen algunes illes. Hi ha milers d'illes en tot el país, moltes d'elles concentrada a la part sud-oest. És maca l'entrada a la ciutat per aquesta banda. Tot plegat, sense adonar-te, ja ets al centre.

A les carreteres finlandeses s'ha de conduir amb cura, no només pel gel i la neu a l'hivern sinó també pels ants. Aquestes besties, que són semblants als rens però amb les potes molt llargarudes, entre d'altres diferències, viuen als boscos. Tot plegat poden decidir creuar la carretera per passar-se a l'altra banda. Tot és natura i en realitat l'espai és d'ells, no pas de les persones que utilitzen la carretera. Un xoc amb aquest animal és molt perillós, són molt grans i pesats i poden esclafar el cotxe.

Avui hem trobat una mica de trànsit entrant a la ciutat. El que aquí anomenen trànsit a Barcelona seria circulació molt fluïda. Els embussos diaris de les ciutats del nostre país aquí no existeixen, només quan hi ha alguna obra a la carretera o bé és divendres a la tarda. Són pocs, 5 milions d'habitants en tot el país.

9 nov 2011

quina sort!


fa un parell d'hores he anat a l'altra banda del poble, tornàvem a tenir un cel rogent espectacular i malgrat els 4 graus que aleshores marcava el termòmetre he decidit contemplar-la tot tornant cap a casa borejant el mar. Fa més fred, probablement aquesta nit glaçarà perquè ara ja estem a 0 i el cel està ben destapat. Això ja comença a ser més hivern.

continuem treballant amb el projecte


hem tornat a fer reunió a la 'sala gran'. Avui ha sortit el sol i teníem una llum increïble!
L'estratègia de difusió de molbe ja comença a tenir forma.

8 nov 2011

la sauna


Fer sauna avui dia a Finlàndia consisteix en el següent. Bé, així m'ho han ensenyat a fer a mi:
Despullar-se.
Entrar a la sauna, una habitació feta de fusta amb llum tènue, on hi ha una estufa amb unes pedres a sobre, a les quals s'hi tira aigua per generar vapor (löyly) i augmentar d'aquesta manera la humitat per crear l'ambientació ideal per suar. La temperatura idònia és entre 80ºC i 100ºC.
Un cop amarat de suor, sortir a fora a fer una dutxa amb aigua freda, per reactivar la circulació i refrescar-se, o bé sortir a fora a pendre l'aire fresc, o molt millor encara, ficar-se al mar (pim pam, en aquesta època l'aigua ja és força freda), refrescar-se amb la neu o ficar-se al forat fet al glaç del llac o mar, en el cas de l'hivern. Sí, aquí el mar es glaça ja que la seva salinitat és molt baixa.
Cal hidratar-se, això és molt important, tradicionalment amb cervesa. 
Tornar a entrar. Es fa una segona sessió per suar novament i treure totes les toxines i alhora, relaxar la musculatura i la ment. Pots fer una tercera sessió, això depèn de cadascú.

En la tradició finlandesa fer sauna serveix per purificar-se i alhora per fer passar el fred a l'hivern.  A totes les cases i blocs de pisos sempre n'hi ha una. És una cosa que es fa en família, la canalla de ben petits la fan amb els pares, tots junts, un cop a la setmana.
Entre adults, generalment, però no sempre, es fa per torns: les dones per una banda i els homes per una altra. I quan vas a una festa la sauna sempre està engegada, sigui estiu sigui hivern.
Partint de què la societat finesa no es basa en la família sinó en l'individu, el moment de la sauna és el moment de compartir una estona amb els demés, tot parlant, o no. És un moment molt íntim, perquè a part d'estar despullat, sues.
Antigament, com que era un lloc que estava més esterilitzat degut a l'alta temperatura, les dones hi donaven a llum. 
La sauna és un espai sagrat on es depura, es reflexiona i s'hi prenen decisions. Així com també és un espai democratitzador perquè situa a tothom en la mateixa condició i elimina les característiques afegides com ara joies, pentinats, vestits, maquillatge, etc.
Al parlament hi ha dues saunes on, antigament s'hi prenien les decisions més importants. A les empreses passava el mateix, les opinions tenien, i encara avui tenen, totes el mateix valor, vinguin de qui vinguin.

7 nov 2011

Fiskars



Fiskars, marca líder en el disseny funcional, fàcil d'utilitzar i durader, és l'empresa més antiga de Finlàndia. Va ser fundada l'any 1649. Les grans extensions de bosc en la regió de Pohja, juntament amb l'energía generada hidràulica, van convertir aquesta zona en el lloc ideal per a la indústria del ferro. 
Aquestes tisores de Fiskars, les primeres amb mànec de plàstic, van ser dissenyades l'any 1967. El dissenyador, tenia previst manufacturar-les en 3 colors possibles: negre, vermell o verd. Quan el prototip va entrar en producció el maquinista va decidir acabar el color taronja que quedava a la màquina. Així doncs el prototip va ser creat en 4 colors, éssent el negre i el taronja els més populars. Per votació interna a Fiskars es va decidir que les tissores de mànec de plàstic serien taronges.

Fiskars, que és el nom del poble on va engegar l'empresa, actualment és un lloc idil·lic per a l'art, l'artesania i el disseny. És maco de visitar, hi ha un museu, tallers d'artistes i artesans i botiguetes on es venen tot el que s'hi fa al poble.