Tammisaari --90--> Helsinki

Avui fa un dia gris i humit i ens dirigim cap a la capital. Un cop a la carretera miro per la finestra i no paro de veure boscos i més boscos plans de pins i fajos. És un país pràcticament plà, exceptuant alguna muntanya més cap al nord.
Entre boscos tot plegat es veu algun camp, ara són de color marró fosc ja que la terra és humida i no hi ha plantació. Tot plegat un grupet de cases aïllades. Algun que altre camí, un llac, i al cap d'una hora i mitja, en arribar a Helsinki ens trobem amb el mar on s'hi veuen algunes illes. Hi ha milers d'illes en tot el país, moltes d'elles concentrada a la part sud-oest. És maca l'entrada a la ciutat per aquesta banda. Tot plegat, sense adonar-te, ja ets al centre.

A les carreteres finlandeses s'ha de conduir amb cura, no només pel gel i la neu a l'hivern sinó també pels ants. Aquestes besties, que són semblants als rens però amb les potes molt llargarudes, entre d'altres diferències, viuen als boscos. Tot plegat poden decidir creuar la carretera per passar-se a l'altra banda. Tot és natura i en realitat l'espai és d'ells, no pas de les persones que utilitzen la carretera. Un xoc amb aquest animal és molt perillós, són molt grans i pesats i poden esclafar el cotxe.

Avui hem trobat una mica de trànsit entrant a la ciutat. El que aquí anomenen trànsit a Barcelona seria circulació molt fluïda. Els embussos diaris de les ciutats del nostre país aquí no existeixen, només quan hi ha alguna obra a la carretera o bé és divendres a la tarda. Són pocs, 5 milions d'habitants en tot el país.