hem anat a buscar bolets!

no teníem cistella però em fet el fet: una bossa i mitja de cama-secs!

També es fan rovellons, pinenques, ceps, rossinyols, llengües de bou, fredolics...molts dels que podem trobar al Montseny.

kotiruoka

la primera edició d'aquest llibre de cuina casolana típica finesa es va publicar l'any 1908. És un dels llibres més venuts a Finlàndia.

Fem servir els mateixos utensilis per a cuinar receptes totalment diferents :)

reunió

Avui hem fet una reunió per a desenvolupar les estrategies de difusió de molbe. 
L'espai que es veu a la imatge és la sala de reunions que l'estudi comparteix, juntament amb una sauna i una cuina, amb dos artistes residents que tenen una beca de Pro Artibus, una fundació que s'encarrega de preservar i promoure l'art de creadors dins de la comunitat sueco-finlandesa. Els artistes que hi resideixen actualment són l'escultor Kim Simonsson i la videoartista Petra Lindholm. Ambdós tenen treballs molt interessants.
En realitat, en aquesta zona la primera llengua és el suec, fenòmen que s'exten al llarg de tota la costa sud-oest (la més propera a Suècia). I tot i que les dues llengües, suec i finès són tan diferents com ho poden ser el basc i el castellà, conviuen a la perfecció. 
Per exemple, Tammisaari, que és el nom d'aquest poble en finlandès, en suec es diu Ekenäs. Ja veus, no tenen res a veure.

fa una mica més de fred

i les finestres comencen a entelar-se amb l'alt contrast de temperatura entre l'exterior i l'interior.

les sabates

quan entres a una casa finlandesa, la primera cosa que fas és descalçar-te. Sigui quin sigui el vincle que hi tinguis amb la persona que visites. És un acte tan natural com treure's l'abric, els guants o el gorro.

Erik Bruun

Aquest cartell de Jaffa va ser dissenyat l'any 1959 per Erik Bruun. Podem trobar els seus dissenys a cartells, segells i postals, inclús als revers de la darrera sèrie de la Markka, moneda finlandesa anterior a l'euro. També va fer una proposta per als billets de l'euro, però va ser desestimada a favor de Robert Kalina.

En les seves creacions gràfiques acostumen a aparèixer motius de la natura finlandesa.

algun que altre detall

aquí els enciams són així :)Els productes que en l'embalatge hi posa luomu vol dir que són biològics, que no han tingut cap tractament químic. Podem trobar des de fruites i verdures fins a iogurts, llet, carn, pa, etc. Hi ha molta cultura del consum de productes ecològics.

continua la boira matinal

Mumins

Els Mumins, una família de trolls blancs, són els personatges de la saga de llibres de l'escriptora i dibuixant finlandesa Tove Jansson.

Les seves històries han estat molt llegides, la primera va ser publicada l'any 45, però va ser sobretot a partir de la serie televisiva dels anys 90 que van adquirir una gran fama a Finlàndia i inclús fora del país, sobretot al Japó. 

Hi ha l'anècdota de que Finnair va utilitzar la seva imatge per fer publicitat de l'aerolínia en els vols amb destinació al Japó, fins i tot es va decorar l'aeroport de Helsinki-Vantaa amb els personatges.

Existeix una gran cultura de consum entorn aquests personatges, fins i tot n'han fet un museu situat a la ciutat de Tampere, on s'hi troben il·lustracions originals i models tallats a mà per la pròpia Tove Jansson. Tots els seus personatges han esdevingut una bona estratègia publicitària per a difondre una imatge ben simpàtica del país.

la boira

el mar Bàltic

   

des de Villa Snäcksund

Arabia

cafetera dissenyada a la dècada dels 70 per Esteri Tomula, que va treballar a Arabia, una fàbrica d'objectes de ceràmica, porcelana i vidre molt anitga pionera en el disseny finlandès. 

the Finnish Untuned Bell

Memorial que van inaugurar enguany, realitzat per l'artista noruega A K Dolven a Helene Schjerfbeck, una de les pintores finlandeses més rellevants de finals del s. XIX principis del XX.
La peça the Finnish Untuned Bell, està instal·lada en un parc de Tammisaari. Schjerfbeck va viure en aquest poble una part de la seva vida i algunes de les seves pintures i dibuixos els va fer aquí.
Perquè una campana dissonant penjada a 20 metres d'alçada?
amb paraules de Dolven, Schjerfbeck posseïa talent però la seva obra era poc difosa. La seva vida estava limitada, per les circumstàncies, per la seva personalitat i per les pròpies decisions. Malgrat tot, ella va ser una dona autosuficient. Va ser artista al llarg de tota la seva vida.
Tot i que el so de la seva campana vital va ser dissonant en el seu context, li va permetre expandir-se als cercles artístics del moment. Era una dona diferent, que patia malalties sovint però que tot i així va ser més valenta que moltes altres persones: va tenir un so vital potent i fort enfront un cos dèbil.
La intervenció de l'espectador en aquesta obra és la següent: pot fer sonar la campana a través d'un cable instal·lat en un dels pilars que l'aguanten i seure als diversos bancs que Dolven ha instal·lat per tot el parc.
La vibració de la campana es converteix en un cos que es mou a través dels arbres, els objectes, els edificis i les persones.